L’ensenyament i l’ús del català

El tímid reconeixement de les «lenguas nativas» que l’any 1970 va recollir la Llei General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa va quedar escrit sobre el paper, però no es traduí en cap mena d’efectivitat real per part de l’administració pública per manca de desenrotllament reglamentari. De fet, fou la societat catalana qui començà…

La proposta de règim especial per a Catalunya

En aquest període de transició política cal destacar també el Decret 405/1976, del 20 de febrer, pel qual es creava una comissió per a estudiar un règim administratiu especial per a Catalunya i s’ordenava que les diputacions n’havien de lliurar els estudis preliminars en un termini de quaranta-cinc dies. Segons aquest decret, es reconeixia la…

El català a les corporacions públiques

El quart govern del gabinet Suárez tenia per ministre d’Administració Territorial Antonio Fontán Pérez, l’antic president del Senat, el qual, per Reial Decret de 10 de maig de 1979, va regular l’ús de les llengües en les actuacions de les corporacions locals. Hom no entén com es pogué promulgar aquest decret ja que es coneixia…

El cop d’Estat del 23 de febrer i la llengua catalana

És indiscutible que una de les excuses més argumentades pels colpistes del 23-F va ser la «proliferació de les autonomies», que portaven a una fragmentació de l’Estat. I, dins de l’autonomia, una causa que va ser al·legada fins i tot pels defensors dels implicats en el cop d’Estat davant el tribunal militar que els jutjava…

Els funcionaris municipals i el català

En aquest ambient anticatalà que es respirava a Madrid, el Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de la capital va protagonitzar una lluita contra els ajuntaments catalans que exigien el coneixement de la llengua catalana en les convocatòries dels concursos-oposició per a funcionaris municipals.(1) La primera queixa que va formular va ser amb data 22 de…