Treball i estudi de Francesc Ferrer i Gironès.
L’any 1985, Edicions 62 va publicar el treball de Francesc Ferrer i Gironès «LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA», que com explica l’autor, «Per primera vegada són recollides i comentades totes les disposicions legals o governamentals, així com altres instruccions oficials, que als Estats espanyol i francès s’han dictat contra l’ús de la llengua…
LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA Francesc Ferrer i Gironès. Edicions 62. Publicat l’any 1985 INTRODUCCIÓ Moltes vegades hom parla de la situació sociològica de la llengua catalana, i observem que poques persones tenen en compte la tenaç i perllongada persecució que ha patit, i encara pateix, per part de tota mena de règims…
La persecució legal de l’idioma català s’origina a partir del moment que vàrem anar perdent les llibertats nacionals en els diferents territoris que formen la nostra nació. Perquè la persecució fas «legal» calia que una institució política adoptés mesures contra l’ús normal de la llengua catalana i el seu desenrotllament. I, com és natural, perquè…
L’11 de maig de 1707 les tropes espanyoles comandades pel duc de Berwick varen entrar a la ciutat de València després de la victòria aconseguida a la batalla d’Almansa. Així que ocupà militarment la ciutat, el duc de Berwick digué als electes dels estaments: «Este Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido…
El dia 12 de març de 1715 el rei Felip V decreta que el Consejo de Castilla li consulti el govern econòmic i de justícia que cal implantar al Principat de Catalunya. El Real y Supremo Consejo de Castilla representava tots els poders. Era l’òrgan legislatiu, el consell polític i l’administratiu, i també feia de Tribunal Suprem…
Abans no s’acabés la deliberació per part del Consejo de Castilla de la Nova Planta que calia imposar al Principat de Catalunya, el rei Felip V manà la constitució d’una Junta Secreta, que va estar sota la presidència del bisbe Felipe Antonio Gil Taboada.(1) Aquesta Junta Secreta, segons rnanament del rei, havia de «dar una fija Regla de Leyes…
Perquè la nova administració pública arribés a ser una eina ben esmolada contra Catalunya calia que el control del Principat caigués a les mans dels invasors i dels ocupants militars. Per això, Felip V, a l’esmentat Reial Decret de Nova Planta, article 40, estableix una norma molt important per a la castellanització de Catalunya: «Han…
Pel que fa a les Illes, les coses no anaren pas diferentment. El 30 de juliol de 1715 Felip V s’adreçava al Real y Supremo Consejo de Castilla perquè li fessin consulta de les providències que havia de prendre per a plantificar un governament nou a les illes de Mallorca i Eivissa (Menorca estava sota la jurisdicció…
Aquesta política pèrfida també es va aplicar al Principat: tots els funcionaris n’eren instruments a través dels corregidors de Nova Planta. Canviar els veguers catalans per corregidors militars i castellans en onze dels dotze corregiments creats de nou tenia un significat ben clar per als ocupants: consumar plenament la seva dominació. Com que la tasca…