La política lingüística del «Nuevo Estado» era equiparar el castellà a idioma imperial que no es volia sotmetre a cap vassallatge o subordinació que li pogués venir dels idiomes europeus. La hipersensibilitat que els governants franquistes tenien respecte als idiomes dominants al món els va fer prendre tota mena de mesures per tal de sostreure’s…
El govern franquista, en la seva lluita contra l’ús oficial de la llengua catalana, també va eliminar-la de la correspondència telegràfica internacional. Des del 6 de desembre de 1932, per decret preparat pel ministre de la Governació Santiago Casares Quiroga, el Consell de Ministres presidit per Niceto Alcalá Zamora havia decretat l’autorització de l’ús de…
La lluita contra la llengua catalana en els anys de la postguerra va ser duríssima en tots els àmbits í a tot arreu, i no solament al Principat, sinó també a fora. Coneixem un fet que exposarem tot seguit com a paradigma d’aquesta situació infamant. El 1942 els ciutadans que els funcionaris repressors consideraven «desafectes»…
El 1944 era ministre de Justícia Eduard Aunós i Pérez, oriünd de Lleida, que en la seva jovenesa havia estat secretari de Francesc Cambó quan el seu pare, Eduard Aunós, era senador. Aunós i Pérez havia col·laborat també amb la Dictadura de Primo de Rivera, durant la qual arribà a ministre de Treball, Comerç i…
Un altre personatge que, malgrat uns orígens llunyans, estava arrelat igualment a Catalunya va col·laborar també en l’extermini de la llengua catalana: Demetrio Carceller y Segura, que, quan pel gener de 1945 estava en els darrers mesos de ser ministre d’Indústria i Comerç, va dictar una ordre ministerial (BOE, 24-1-1945) per què deia: «Visto lo…
Tot i que fins al 1945 la ideologia dominant era la falangista, no hem d’oblidar que en el camp de l’educació sempre hi varen predominar els sectors vinculats a l’Església (catòlics integristes, Asociación Católica Nacional de Propagandistas (ACNP), Opus Dei, etc.). També és veritat, però, que en caure l’Alemanya nazi la política del general Franco…
Durant els anys cinquanta es va viure un retrocés important de la Falange com a ideologia; també es varen fer esforços per eliminar la dictadura personal i convertir-la en institucional. En la vida econòmica s’inicia un liberalisme que protagonitzaren els sectors financers, com ara l’entrada en la política deis tecnòcrates, etc. Tot i aquests símptomes…
La tecnocràcia, que s’ha introduït lentament en el Movimiento durant els anys cinquanta, es converteix en la ideologia hegemònica dins del bloc dominant del govern franquista cap a finals dels seixanta. La tecnocràcia necessita fer canvis ideològics en la societat i substitueix el «caudillaje» carismàtic pel «desenvolupament econòmic». La tecnocràcia consumista, d’altra banda, no vol…
A les acaballes del règim franquista, els consellers del Movimiento Nacional es varen adonar que tota la política portada fins aleshores contra tot allò que no fos castellà era un error i que calia canviar d’orientació per a no desintegrar l’Estat. Amb aquesta finalitat el Consejo Nacional del Movimiento va convocar unes sessions plenàries que…