Abans d’acabar-se la guerra civil (1936-39), des dels rengles franquistes ja s’havien pres mesures legals contra la llengua catalana. Els fets eren ben coherents amb els mòbils que varen fer esclatar la guerra: el feixisme i el nacionalisme espanyolista eren els motors ideològics de l’acció bèl·lica. El desig de posar fi a l’autonomia de Catalunya…
En aquest ambient ideològic tan simple s’explica que l’imperi espanyol que s’estava gestant arribés a prohibir fins i tot la inscripció de noms catalans en el Registre Civil. El 18 de maig de 1938, quan el comte de Rodezno(1) era ministre de Justícia, hom va obligar a inscriure els noms només en castellà. Heus ací…
Quan Catalunya encara no havia estat ocupada totalment, el ministre d’Organització i Acció Sindical, Pedro González Bueno, va emetre una altra ordre ministerial el 21 de maig de 1938 (BOE, 26-V-1938) la promulgació de la qual, malgrat que anava directament contra els bascos, també afectà Catalunya: «1. Queda terminantemente prohibido el uso de otro idioma…
Un cop les tropes del general Franco varen ocupar militarment tot el Principat, una de les tasques principals que s’imposaren els ocupants fou la lluita contra l’idioma català. En entrar a Barcelona el 27 de gener de 1939, el Jefe de los Servicios de Ocupación, Eliseo Álvarez Arenas, general de brigada de l’exèrcit espanyol subsecretari…
En aquesta situació, Catalunya quedà desvalguda de totes les institucions. En aquests moments de martiri, sota la fèrula de l’ocupació militar, fins i tot l’Església també abandonà el sentit comú. El Vaticà va nomenar administrador apostòlic de la diòcesi de Barcelona el doctor Miguel de los Santos Díaz de Gómara, el qual només tenia la…
La implantació social de la llengua catalana era considerada un perill per al nou règim atesa la gran dedicació que varen posar per exterminar-la. El governador civil de Tarragona, Mateo Torres Bestard, el dia 18 d’abril del 1939 va publicar al «Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona» la circular següent: «Declarado único idioma oficial…
L’espoliació era sistemàtica i total. D’una manera simultània, el govern anava implantant la castellanització a tots els àmbits. En l’ensenyament, l’actuació de l’administració franquista va ser brutal: de bell antuvi, tots els mestres que havien servat fidelitat a Catalunya foren depurats i els qui van superar aquest tràngol van ser objecte d’una vigilància policíaca per…
L’«España Nacional», un cop guanyada la guerra per «las armas del Caudillo Franco», tingué un altre camp de revenja en els funcionaris de totes les administracions públiques. El nou règim polític implantat per la força va crear una administració nova amb funcionaris de la seva confiança. En general, era composta pels funcionaris antics que havien…
Després de la campanya contra els rètols i els anuncis en català que els governadors civils varen emprendre a Catalunya, el govern de Madrid ja en va començar una altra des del «Boletín Oficial del Estado». Ramón Serrano Suñer, com a ministre de la Governació, el 16 de maig de 1940 va dictar una ordre…