Amb l’adveniment de la República el 14 d’abril de 1931, el capgirament és tan gros que, de bell antuvi, la llengua catalana recupera aparentment tots els seus honors tal com els havia tinguts abans de l’ocupació de Catalunya pels espanyols. Però, en realitat, tampoc no va succeir així perquè es varen manifestar reticències i recels…
El mes d’agost, la comissió redactora del Projecte d’Estatut de Núria l’ha enllestit, i se sotmet a referèndum del poble català per poder-lo presentar al Parlament de Madrid. A l’article 5 el Projecte diu així respecte a la llengua: «La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern de Madrid…
El dia 9 de desembre de 1931, al Palau de les Corts Constituents, el seu president, Julián Besteiro, signava la nova Constitució de la República. Era la primera de totes les constitucions promulgades a l’Estat que feia referència als idiomes no castellans, però aquest reconeixement era ben tebi esporuguit. L’article 4 d’aquesta Constitució republicana diu:…
El dia 16 de juny de 1932 a les Corts Constituents es va iniciar el debat sobre l’article 2 del dictamen de l’Estatut d’Autonomia elaborat per la comissió parlamentària, el qual feia referència a la llengua catalana. La minoria catalana va intentar d’esmenar aquest dictamen per tal d’ajustar l’Estatut a la proposta de Núria, que…
De fet, un cop examinats el debat i les opinions emeses sobre l’oficialitat de l’idioma català, ja tenim prou elements per a sospesar l’exacte criteri que tenien les diferents forces polítiques del Parlament republicà sobre la devolució de la normalitat lingüística a Catalunya. Però no podem pas deixar-ho aquí, perquè la política lingüística de la…