2. La Dictadura recomença l’extermini (1923-1930)

En un ambient de crisi econòmica i social, d’engrunament del sistema polític, de mancança d’ordre públic, de reviscolament del moviment catalanista i de desorganització militar, el dia 13 de setembre de 1923 esclata el cop d’Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb l’ajut dels grups conservadors. Després del pronunciamiento fet a…

La llengua catalana, un dels motius del Cop d’Estat (1923)

La pressa per dictar aquesta norma, tres dies després d’haver estat nomenat Primo de Rivera president del Directori Militar, ens permet afirmar que l’ús factual adquirit per la llengua catalana en totes les esferes socials i polítiques era causa determinant del cop d’Estat. La situació jurídica del català l’any 1923 no era pas diferent dels…

Els oficis, quan són oficials, han de ser en castellà (1924)

L’any 1924 va aparèixer un Reial Decret pel qual s’aprovava l’Estatut de l’Ensenyament Industrial, que va regular, a l’epígraf d’ensenyament industrial, les escoles oficials d’aprenents, perits i enginyers. Davant la realitat inqüestionable que el món del treball no podia viure en les abstraccions idiomàtiques, aquest Reial Decret va reconèixer l’existència d’altres idiomes a més del…

A les escoles un llibre català pot suspendre el mestre (1925)

El 1925, o sigui dos anys després del pronunciamiento, la Dictadura encara no havia aconseguit els seus objectius; davant la resistència ciutadana, la «Gaceta de Madrid» publicava una Reial Ordre el 13 d’octubre de 1925 adreçada al subsecretari encarregat del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Pel que a nosaltres ens interessa, transcrivim l’article segon,…

Qui ensenyi català serà traslladat a un poble castellà

Amb aquest Reial Decret s’arriba, de fet, al final de l’espiral persecutòria. D’una banda, hom tanca el cercle de proscripció de la llengua catalana. Després de les corporacions locals i l’administració pública, es va passar a les escoles públiques i ara, finalment, a les associacions de tota mena. I, des d’un altre caire, no solament…

La nomenclatura vaticana també ens vol escometre

A més de l’aparició de les normes legals, la Dictadura prohibí els Jocs Florals (1924), suprimí els Pomells de Joventut (1923), clausurà partits i entitats, dissolgué la Mancomunitat (1925), sancionà el Collegi d’Advocats (1926), etc. I també, en la seva obsessionada repressió, va originar moltestopades amb l’Església catòlica, la qual, potser, era l’únic lloc on,…