D’una manera simultània i mentre en el Senat tenia lloc aquest debat parlamentari, la Lliga, després d’haver comprovat la virulència contra la utilització normal de la llengua catalana, va considerar necessari formular la petició formal d’oficialitzar-la en tots els àmbits. Amb data 5 de juny de 1916 el diputat Francesc Cambó, conjuntament amb els diputats…
Efectivament, el dia 8 de juliol de 1916, en una interpel·lació que formulava el diputat regionalista Magí Morera i Galicia, es va presentar una «Proposició sobre el lliure ús de la Llengua Catalana en la vida interior de Catalunya», que textualment deia així: «El Congreso declara que considera de alto interés patriótico que el Gobierno…
Mentre se celebraven aquests debats parlamentaris al Senat i al Congrés, un assessor o un expert al servei del comte de Romanones elaborava un report reservat que titulava «El problema de Cataluña». Diem que era reservat perquè segurament va ser lliurat a mans, o personalment, ja que no porta cap segell d’entrada a les oficines…
L’any 1917, en promulgar un nou Reglament del Notariat, hom hi reitera la prohibició de fer les escriptures públiques en català. Els liberals encara governen, amb el comte de Romanones com a cap del Consell de Ministres i M. de Burgos y Mazo com a ministre de Gràcia i Justícia un altre cop. Amb una…
L’any 1918, el dia 16 de desembre, el govern rep una petició formal de la Mancomunitat de Catalunya per a obtenir l’autonomia sostinguda amb el vot favorable del 98 per cent dels ajuntaments catalans. El 18 de desembre el comte de Romanones presenta a la signatura del rei un Reial Decret per a crear una…
En un ambient de crisi econòmica i social, d’engrunament del sistema polític, de mancança d’ordre públic, de reviscolament del moviment catalanista i de desorganització militar, el dia 13 de setembre de 1923 esclata el cop d’Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb l’ajut dels grups conservadors. Després del pronunciamiento fet a…
La dèria anticatalana de la Dictadura no tenia aturador i el seu esperit lingüicida traspuava pertot. Quan la directora de l’Escola Normal de Mestres de Lleida va demanar a la Universitat de Barcelona de poder fer classes de català a les seves alumnes de la Normal, que des de l’any 1916 s’anaven impartint gratuïtament a…
A proposta del cap del Govern i president del Directori Militar, el rei va signar el Reial Decret de 9 de febrer de 1924 pel qual s’aprovava el «Reglamento para la elaboración y venta de especialidades farmacéuticas». Per primera vegada, s’obligava a fer servir la llengua castellana en el camp del consum o del mercat….
L’any 1924 va aparèixer un Reial Decret pel qual s’aprovava l’Estatut de l’Ensenyament Industrial, que va regular, a l’epígraf d’ensenyament industrial, les escoles oficials d’aprenents, perits i enginyers. Davant la realitat inqüestionable que el món del treball no podia viure en les abstraccions idiomàtiques, aquest Reial Decret va reconèixer l’existència d’altres idiomes a més del…