V. La lluita nacional (1901-1931)

1. L’ofensiva catalana (1901-1923) En iniciar-se el segle XX també comença una nova època en què el nacionalisme català aconsegueix noves fites en el terreny polític i en el procés de normalització cultural que s’institucionalitza. Calia refer i reiniciar el camí. Catalunya havia de tenir polítics que la representessin amb autenticitat i legisladors que influïssin…

Interpel·lació parlamentària contra Romanones (1902)

En el Congrés de Diputats, el dilluns dia 24 de novembre de 1902 a la tarda, el diputat català Joan Ferrer i Vidal, pel districte de Vilanova i la Geltrú, interpel·la el comte de Romanones sobre el Reial Decret que regula l’ensenyament de la doctrina cristiana en castellà. Tot i manifestar-se anti-autonomista, el diputat considera…

Català privat però no pas oficial. Telegrames (1904)

Durant el comandament del govern conservador encapçalat pel mallorquí Antoni Maura (desembre 1903 – desembre 1904) també hi hagué un aclariment de la prohibició que existia de parlar en català per telèfon. El ministre de la Governació, diputat per Cabra, José Sánchez Guerra, va sotmetre a la firma del rei Alfons XIII el Reial Decret…

Segismundo Moret no entén el català (1906)

El mes de juny de 1906 el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria va convocar un míting, al qual varen assistir entitats catalanistes de tot arreu, per tal de protestar contra el trasllat dels presidis del nord d’Àfrica al castell de Figueres. L’argumentació era molt senzilla: si al nord d’Àfrica els…

No deixen entrar el català al registre de la propietat (1915)

A Madrid, el 5 d’agost de 1915, el ministre de Gràcia i Justícia, Manuel de Burgos y Mazo, signa el Reglament de la Llei Hipotecaria. El govern que l’aprova és encara presidit per Dato i és el mateix que ha autoritzat la Mancomunitat de Diputacions, però el tema de la llengua continua exactíssimament igual: l’article…

Royo Villanova, contra el català en l’Administració (1915)

El mes de novembre de 1915, però, es torna a presentar un entrebanc al procés de normalització que s’havia iniciat amb l’entrada de Prat de la Riba a la Diputació de Barcelona i posteriorment a la Mancomunitat. És un dilluns. A dos quarts i deu de quatre de la tarda, en la sessió plenària del…

L’Academia de la Lengua també hi fica cullerada (1916)

La lluita contra la lliure expansió de la llengua catalana no era pas exclusivament una tasca deLs polítics o del govern, no. Era una obsessió que comprenia grans sectors de la societat castellana. El dimecres 5 de gener de 1916 a la Real Academia Española de la Lengua se celebrà una sessió ordinària a què,…