III. De l’Antic Règim a la revolució burgesa (1808-1874)

1. Crisi de l’Antic Règim (1808-1833) LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1812) Durant la Guerra del Francès, i en un període de temps curt, l’oficialitat de la llengua catalana retorna i la seva utilització és freqüent en l’administració pública.(1) Mentrestant, a Cadis hom elabora la primera Constitució de l’Estat. Enlloc no s’hi parla dels idiomes o…

Proposició parlamentària del diputat García Page (1813)

El mes d’octubre de 1813 s’inicien a Madrid les sessions de les Corts Generals de la primera legislatura ordinària per trasllat de les Constituents, que s’havien reunit a Cadis. En la sessió del dia 16 d’octubre de 1813 el diputat per Conca, Nicolás García Page, va presentar al Congrés de Diputats una proposició que, literalment,…

L’ensenyament amb Ferran VII

Sota el règim de Ferran VII, època en què es viu l’ensorrada de l’Antic Règim i el romanticisme predomina, ens trobem davant una paradoxa: els liberals catalans s’inclinen cap a les solucions polítiques unitàries mentre que els sectors reialistes desenrotllen cada vegada més el sentit «provincialista».(1) Però a Madrid, pel que respecta a la nostra…

Els bisbes castellans també hi ajuden (1828)

Malgrat aquest ambient d’ignorància total de la llengua catalana per part dels governants de Madrid —i de la perseverança encoberta que a les escoles només s’ensenyés el castellà—, de fet l’idioma català encara subsistia plenament en el poble, i institucions poderoses com ara l’Església catòlica mantenien la llengua viva gràcies al baix clergat. Una prova…

Instrucció de Moscoso de Altamira per a les escoles (1834)

En el camp de l’ensenyament la llei de 1825, anomenada Llei Calomarde, fou vigent fins al 1845 i l’aplicació dels seus objectius va ser persistent. El 1834 Maria Cristina, la reina governadora, tenia per cap de govern el liberal Francisco Martínez de la Rosa, el qual nomenà ministre de la Governació José María Moscoso de…

A les Balears ho fan «Mañosamente» (1837)

Per a verificar aquest criteri només cal llegir l’edicte del Govern Superior Polític de les Balears, exhumat per Josep Melià,(1) i que correspon al 1837, any que es va establir la linia regular de vaixells Barcelona-Palma: «Considerando que el ejercicio de las lenguas cientificas es el primer instrumento para adquirir las ciencias y transmitirlas, que…

«Reglamento de las Escuelas Públicas de Instrucción Primaria Elemental» Reial Decret de 26 de novembre de 1838

En tots els àmbits oficials la llengua catalana havia restat proscrita a força de decrets. A l’escola, com que hi subsistia gràcies al personal discent, que la tenien apresa de l’ambient familiar i del carrer, també calia perseguir-la fins a eliminar-la. I així com amb tota mena de detall s’explicava la metodologia per a estossinar…

El català ni als cementiris no pot reposar

Les pressions de tota mena per a desterrar el català de la vida pública continuaven. Aquest odi visceral arribà fins i tot als cementiris: gràcies a «El Guardia Nacional» del 24 de desembre de 1838, el diari progressista que s’escrivia en castellà a Barcelona, sabem que la «Junta del Cementiri» obligava a treure’n els epitafis…