La resistència passiva ara serà delicte (1926)
El dia. 17 de març de 1926 el rei Alfons XIII signà el Reial Decret preparat per Primo de Rivera que es va publicar a la «Gaceta» amb títol de «Sanciones gubernativas y judiciales, que se aplicarán a los que faltaren al uso y respeto de la Lengua Española, a la bandera española, himno o emblemas nacionales». D’aquest Reial Decret val la pena llegir-ne l’«Exposición» perquè explica les motivacions de les disposicions normatives i s’hi constaten els fets següents:
— El Reial Decret està dedicat a Catalunya ja que reconeix que s’hi ha sembrat la llavor del separatisme.
— Reconeix que el Directori Militar vingué per tal de posar l’idioma nacional al lloc i el prestigi que legítimament li corresponen. S’hi confirma que una de les causes de la Dictadura era la qüestió lingüística.
— Accepta que existeix resistencia i que a noves formes resistencials calen noves sancions.
— Estima d’«abierta rebeldía» simples actituds passives.
Com podem veure, ara la persecució ja no és contra els qui usen i divulguen la llengua catalana: la Dictadura també vol castigar aquells qui no utilitzen la llengua castellana. Heus ací el que va decretar el dictador: «Art. 1.° Cuando los Gobernadores Civiles tengan conocimiento de cualquier negativa, desobediencia o resistencia activa o pasiva, de quien o quienes pertenezcan a los organismos directivos de Asociaciones oficiales o particulares a cumplir órdenes o instrucciones del Gobierno, o de alguna autoridad, relativas al uso y respeto de la Lengua Española, a la bandera española, himno o emblemas nacionales, ejercitarán la facultad que les confiere el artículo 41 del Estatuto Provincial, pudiendo llegar, en la cuantía de las multas que impongan, hasta 25.000 pesetas.»(1) O sigui, que ja no se’n té prou de proscriure el català: ara cal obligar a l’ús del castellà. I una altra cosa encara impensada és manifestar respecte al castellà: tot aquell’ qui no acati o veneri el castellà serà. objecte de punició.
A l’article 3 del Reial’ Decret, apartat 4, hom afegeix: «Si el delito se reduce a negativa o resistencia a usar la Lengua Española en los casos en que tal uso esté ordenado o a uso de otro idioma o dialecto, en vez de aquélla, será castigado con la pena de arresto mayor en su grado máximo a prisión correccional en su grado medio y multa de 500 a 5.000 ptas.»
Aquest Reial Decret del dia 17 de març de 1926 estava directament relacionat amb els fets ocorreguts aquell mateix any al Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona. Per ordre governativa fou exigit a aquest que publiqués en castellà la Guia judicial, per ó les juntes de govern, presidides inicial-ment per Amadeu Hurtado —i Raimon d’Abadal més endavant—, s’hi nega-ren.(2)
El Directori de primer va canviar la Junta de Govern per Reial Ordre, però els qui havien estat nomenats democràticament no varen dimitir i continuaren com si fossin membres de la junta. Amb la publicació del Reial Decret, el dia 18 de març de 1926, per ordre del mateix dictador, el governador, el general Milans del Bosch, va detenir tota la junta elegida democràticament davant la seva negativa de retractar-se públicament. Com que tenir-los a la presó Model no era convenient políticament, Milans del Bosch els desterrà tots, separant-los els uns dels altres, a diferents pobles de l’Aragó i del País Valencia.
És indiscutible que encara ara ens cal que les nostres institucions i corporacions públiques donin públic testimoniatge de respecte a la nostra llengua. La historia ens alliçona sempre.
(1) Legislación…, tom XCVII, vol. II de 1926, Editorial Reus, s/a., Madrid, 1926, p. 181.
(2) Amadeu HURTADO, Quaranta anys d’advocat, Ed. Ariel, Barcelona, 1969
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 145 i 146