La proposta de règim especial per a Catalunya
En aquest període de transició política cal destacar també el Decret 405/1976, del 20 de febrer, pel qual es creava una comissió per a estudiar un règim administratiu especial per a Catalunya i s’ordenava que les diputacions n’havien de lliurar els estudis preliminars en un termini de quaranta-cinc dies. Segons aquest decret, es reconeixia la «regió» catalana i se’n volia la institucionalització mitjançant un règim administratiu especial que permetés la descentralització.
El projecte que va aprovar la Diputació de Barcelona el dia 30 d’abril de 1976, quan era presidida per Joan Antoni Samaranch, era pràcticament igual al de les altres províncies. A l’article 3 deia que a l’Estatut calia determinar «la cooficialidad de las lenguas catalana y castellana»(1)
La comissió que havia d’estudiar el règim especial per a Catalunya es va dissoldre el mes de novembre de 1976 per manca de representativitat. Amb el nou govern d’Adolfo Suárez les Corts havien aprovat la Llei de la Reforma Política, segons la qual calia fer unes noves eleccions generals i, naturalment, els membres comissionats es trobaven sense cap mena de representativitat. És interessant de remarcar que, malgrat ser configurada tota la comissió per persones del règim franquista, es donava per feta la cooficialitat lingüística gràcies a les pressions populars que es varen exercir des de tota mena d’entitats i associacions.
(1) Tret de l’exemplar facilitat per Antoni Dalmau, president actual de la Diputació de Barcelona.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 205 i 206