La Junta Secreta – Fem Catalunya

Abans no s’acabés la deliberació per part del Consejo de Castilla de la Nova Planta que calia imposar al Principat de Catalunya, el rei Felip V manà la constitució d’una Junta Secreta, que va estar sota la presidència del bisbe Felipe Antonio Gil Taboada.(1) Aquesta Junta Secreta, segons rnanament del rei, havia de «dar una fija Regla de Leyes y observación de ellas a los tres Reynos de Aragón, Valencia, y Cathaluña, ya sean las de Castilla ú otras para quitar la confusión que aora se padece por la variación de las que tienen y ninguna observancia de ellas».(2)

El governador, Gil de Taboada, per constituir la Junta Secreta va triar ministres del Consejo de Castilla, com ara García Pérez de Aracie1,(3) el comte de Xerena(4) i José de Castro(5) i també dos més que, anys a venir, ho serien: Tomás Melgarejo(6) i Rodrigo de Cepeda.(7)

Quina influència va tenir aquesta Junta Secreta en l’estructuració definitiva de Catalunya i Mallorca? Segons Sanpere i Miguel, la tasca dels membres del Consejo de Castilla era disposar el govern polític; i la de la Junta Secreta, la reforma civil. Però aquesta divisió no és palpable en el Decret de Nova Planta, car ambdues vessants estaven molt intercomunicades. El que és inqüestionable és que aquesta Junta Secreta devia tenir una importància molt gran, ja que actuava com una ponència, i és ben segur que les seves decisions varen passar al Consejo de Castilla a través dels seus membres que n’eren ministres.

És important, doncs, que quan hom estudiï els dos Decrets de Nova Planta de Catalunya i les Illes i en vulgui conèixer els responsables, en especial es tinguin en compte els membres que configuraren aquesta Junta Secreta.

(1) Felipe Gil Taboada va néixer a Santa Baya de Donsión (Lalín, Pontevedra). Els jesuïtes el varen educar a Santiago i es formà. al col·legi de Fonseca, del qual, després de ser-ne professor, esdevingué rector. Va passar després al Colegio de Cuenca a Salamanca. El 1711 va ser vicari general eclesiàstic de Madrid. Fou president de la Chancillería de Valladolid i el 1715 president del Tribunal de la Inquisici6, fins a arribar a governador del Consejo de Castilla. Pel setembre de 1715 el consagraren bisbe d’Osma i morí com a arquebisbe de Sevilla (1722).
(2) S. SANPERE I MIQUEL, La fin de la nación catalana, Barcelona, 1900, p. 616. Vegeu també J. M. Gay Escoda, La génesi del Decret de Nava Planta de Catatunya, «Revista Jurídica de Cataluña», núms. 1-2 de 1982, p. 31.
(3) García Pérez de Araciel Rada era el governador del Consejo de Castilla en el moment que es va deliberar el Decret de Nova Planta de Mallorca i va ser un dels més radicals contra el català: presenta un vot particular per a prohibir-hi l’edició de llibres. De família noble, era d’Alfaro (Logronyo). Professor de Dret a Salamanca, Cavaller de Santiago i membre de la Cámara de Castilla.
(4) El comte de Xerena, Pedro de Ursúa i Arizmendi, era de Navarra. Militar. Arriba a capità general fou membre del Consejo de Castilla. Hi entrà com a ministre el 1707.
(5) José de Castro y Araujo va néixer a Cadis i es casà quatre vegades. Lletrat. Advocat al servei del duc de l’Infantado. Manteista. Va iniciar la seva carrera administrativa a la Chancillería de Valladolid (1707) i a l’Audiència de Saragossa (1711). Va ser ministre del Consejo (1713) i també de la Cámara de Castilla.
(6) Tomás Melgarejo provenia de Castella, de Garci-Muñoz (Conca). Col·legiat. Ca-valer de Santiago. Va entrar al Consejo com a ministre el 1723.
(7) Rodrigo de Cepeda havia nascut a Talavera de la Reina (Toledo). Cavaller de Santiago. Va entrar al Consejo de Castilla l’any 1723.

Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 17 i 18