II. L’Estat il·lustrat (1760-1808)

EL SEGLE DE LES “LLUMS”

A la segona meitat del segle XVIII hi va haver una nova arribada de la repressió contra la nostra llengua catalana. Felip V justifica la seva embranzida al Principat pel «dret de conquesta» i ens redueix «per la força de les armes» tot fent ús absolut de la sobirania; ara, després de cinquanta anys, la persecució no pot tornar a prendre el dramatisme del genocidi per la força bruta i els espanyols ens volen oprimir pel camí sibil·lí del Despotisme Il·lustrat (1).
Del 1760 al 1800 hi ha uns anys decisius en la història mundial. És una època de revolucions en tots els camps de la vida humana: a Anglaterra, la revolució industrial; a França i América del Nord, la revolució política; i a tot arreu, amb els nous mètodes de cognició de la realitat, ha sorgit la revolució científica amb aplicacions pràctiques en el camp manufacturer i en la formulació de la ciència positiva.

El Despotisme Il·lustrat dels governs de Carles III pretenia consolidar l’Estat amb una centralització administrativa i un uniformisme polític, amb l’harmonització del sistema monetari i de la Hisenda Pública, amb el control de l’administració sobre el sistema educatiu i, finalment, amb l’aplicació d’una nova política eclesiàstica. La primera escomesa legal contra la llengua catalana va ser fruit d’un desig assimilador després de l’ocupació militar dels espanyols. Ara, després d’haver-se relaxat la rigidesa inicial i de viure uns moments de naixent liberalisme econòmic, ens tornen a escometre sota el fal·laç argument de «donar-nos progrés» mitjançant la racionalització i la Il·lustració.

Durant el regnat de Carles III les contrades de l’àrea cultural catalana varen patir una forta onada repressiva contra la llengua amb l’argument que calia més harmonització. Hom construïa l’Estat espanyol i, per a la seva consolidació, considerava que l’uniformisme de l’idioma era el millor fonament.


(1) Estudiant aquest época, Lluís V. Aracil ho anomena «racionalisme oligàrquic». Vegeu Dir la realitat, citat a la bibilografia general.

Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 33 i 34