Foragitament dels noms catalans del Registre Civil

En aquest ambient ideològic tan simple s’explica que l’imperi espanyol que s’estava gestant arribés a prohibir fins i tot la inscripció de noms catalans en el Registre Civil. El 18 de maig de 1938, quan el comte de Rodezno(1) era ministre de Justícia, hom va obligar a inscriure els noms només en castellà. Heus ací el text de l’Ordre Ministerial en la seva part necessària: «Debe señalarse también como origen de anomalías registrales la morbosa exacerbación de algunas provincias del sentimiento regionalista que llevó a determinados Registros buen número de nombres, que no solamente están expresados en Idioma distinto al oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la Patria. (…)

»La España de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su idioma, ni la intromisión de nombres que pugnan con su nueva constitución política C..).

»En su virtud, DISPONGO:
»Art. 1. En todo caso tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano.»

Més endavant, el 12 d’agost de 1938, el mateix ministre de Justícia promulgà una nova ordre ministerial en la qual insistia que serien considerades nul·les les inscripcions registrals que no fossin fetes en l’idioma oficial castellà.

---

(1) Tomás Domínguez Arévalo, comte de Rodezno, pertanyia a la família monàrquica tradicionalista i l’any 1947 va formar part del Consell Privat del Rei que va constituir Joan de Borbó, comte de Barcelona. Havia nascut a Madrid el 1883, però estava vinculat a Villafranca de Navarra, província de la qual fou senador i on morí el 1952.

Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàg. 179