En els camps de treball
La lluita contra la llengua catalana en els anys de la postguerra va ser duríssima en tots els àmbits í a tot arreu, i no solament al Principat, sinó també a fora. Coneixem un fet que exposarem tot seguit com a paradigma d’aquesta situació infamant.
El 1942 els ciutadans que els funcionaris repressors consideraven «desafectes» al govern franquista eren detinguts i deportats a camps de treball. Molts de ciutadans de les comarques de Tarragona varen ser reclosos a Alcázarseguer(1) a la zona de Tetuan, en un camp que s’anomenava Tercera Compañía del 32 Batallón Disciplinario i on els tarragonins representaven el 90 per cent de la població internada. Els caps del batalló disciplinari varen llegir en una ordre del dia la prohibició que tenien tots els internats de parlar en català dins del camp. Com és natural, era veritablement difícil de deixar de parlar-hi entre els deportats essent gairebé tots ells catalans, però aleshores les penes varen caure damunt els qui no complien l’ordre donada.
Heus-en aquí un cas: Joan Urpí Martorell i Josep Vidal Riembau, «Pep Jai»,(2) ambdós del Vendrell, un dia, en el moment del ranxo, varen intercanviar comentaris en català sobre el menjar i els esbirros els sentiren, els agafaren i els aplicaren la pena. El càstig va ser de vint vergassades a Urpí deu a Pep Jai, perquè només va contestar. Les fuetades eren aplicades amb una verga de bou, és a dir, vergassades autèntiques.
Aquesta actitud infrahumana de l’exèrcit vencedor no és pas un índex del grau d’incivilitat ni tampoc del nivll de poble subdesenvolupat: és simplement el reflex de l’odi que sentien envers Catalunya. Com aquest cas se’n podrien aportar molts més, i en tots es podria trobar l’odi visceral contra la llengua catalana: en els camps de treball, a les casernes, a les presons, etc., els catalans han estat perseguits i castigats només perquè han estat fidels a la seva llengua.
(1) El-Qsar es Serhir
(2) La veracitat d’aquest fet està assegurada perquè ha estat el mateix senador Josep Vidal qui ens l’ha exposat.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 191 i 192