El Reglament del Notariat rebla el clau (1874)

Un cop dissolta la I República pel general Pavía el mes de gener de 1874, el general Francisco Serrano, de la Unión Liberal, és nomenat cap d’Estat.

El 9 de novembre de 1874, essent ministre de Gràcia i Justícia Eduardo Alonso Colmenares, s’elabora el Reglament de la Llei del Notariat, el qual torna a reiterar, a l’article 62, la impossibilitat d’escriure res en català a les escriptures públiques: «Cuando se hubiere de insertar documento, párrafo, frase o palabra de otro idioma, o dialecto, se extenderá inmediatamente su traducción, o se explicará lo que el otorgante entiende por la frase, palabra, o nombre exótico. (…) En el caso del párrafo 3.0 del art. 25 de la Ley, los Notarios explicarán a los otorgantes y testigos en su dialecto particular la escritura extendida en castellano, si hubiere alguno que no entendiera este idioma.»

Malgrat no acceptar la validesa legal de cap document ni frase escrits en una llengua que no sigui la castellana, cal admetre que en el segon paràgraf de l’article 62 el legislador reconeix que entre la població hi ha ciutadans que no comprenen el castellà. Es palesa una vegada més que les lleis fetes a Madrid no cerquen mai el benestar i la satisfacció dels drets individuals dels ciutadans, sinó l’uniformisme radical i absolut amb l’assimilació castellana.

---

Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 72 i 73