Els vaixells no es poden batejar en català

Un altre personatge que, malgrat uns orígens llunyans, estava arrelat igualment a Catalunya va col·laborar també en l’extermini de la llengua catalana: Demetrio Carceller y Segura, que, quan pel gener de 1945 estava en els darrers mesos de ser ministre d’Indústria i Comerç, va dictar una ordre ministerial (BOE, 24-1-1945) per què deia: «Visto lo…

Encara l’escola espanyolista

Tot i que fins al 1945 la ideologia dominant era la falangista, no hem d’oblidar que en el camp de l’educació sempre hi varen predominar els sectors vinculats a l’Església (catòlics integristes, Asociación Católica Nacional de Propagandistas (ACNP), Opus Dei, etc.). També és veritat, però, que en caure l’Alemanya nazi la política del general Franco…

El català ni a les presons ni al Registre

Durant els anys cinquanta es va viure un retrocés important de la Falange com a ideologia; també es varen fer esforços per eliminar la dictadura personal i convertir-la en institucional. En la vida econòmica s’inicia un liberalisme que protagonitzaren els sectors financers, com ara l’entrada en la política deis tecnòcrates, etc. Tot i aquests símptomes…

La tecnocràcia i l’educació

La tecnocràcia, que s’ha introduït lentament en el Movimiento durant els anys cinquanta, es converteix en la ideologia hegemònica dins del bloc dominant del govern franquista cap a finals dels seixanta. La tecnocràcia necessita fer canvis ideològics en la societat i substitueix el «caudillaje» carismàtic pel «desenvolupament econòmic». La tecnocràcia consumista, d’altra banda, no vol…

El Consejo Nacional del Movimiento

A les acaballes del règim franquista, els consellers del Movimiento Nacional es varen adonar que tota la política portada fins aleshores contra tot allò que no fos castellà era un error i que calia canviar d’orientació per a no desintegrar l’Estat. Amb aquesta finalitat el Consejo Nacional del Movimiento va convocar unes sessions plenàries que…

L’ensenyament i l’ús del català

El tímid reconeixement de les «lenguas nativas» que l’any 1970 va recollir la Llei General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa va quedar escrit sobre el paper, però no es traduí en cap mena d’efectivitat real per part de l’administració pública per manca de desenrotllament reglamentari. De fet, fou la societat catalana qui començà…

La proposta de règim especial per a Catalunya

En aquest període de transició política cal destacar també el Decret 405/1976, del 20 de febrer, pel qual es creava una comissió per a estudiar un règim administratiu especial per a Catalunya i s’ordenava que les diputacions n’havien de lliurar els estudis preliminars en un termini de quaranta-cinc dies. Segons aquest decret, es reconeixia la…

El català a les corporacions públiques

El quart govern del gabinet Suárez tenia per ministre d’Administració Territorial Antonio Fontán Pérez, l’antic president del Senat, el qual, per Reial Decret de 10 de maig de 1979, va regular l’ús de les llengües en les actuacions de les corporacions locals. Hom no entén com es pogué promulgar aquest decret ja que es coneixia…