Agrupació de llibres, documents i treballs
Amb l’adveniment de la República el 14 d’abril de 1931, el capgirament és tan gros que, de bell antuvi, la llengua catalana recupera aparentment tots els seus honors tal com els havia tinguts abans de l’ocupació de Catalunya pels espanyols. Però, en realitat, tampoc no va succeir així perquè es varen manifestar reticències i recels…
El mes d’agost, la comissió redactora del Projecte d’Estatut de Núria l’ha enllestit, i se sotmet a referèndum del poble català per poder-lo presentar al Parlament de Madrid. A l’article 5 el Projecte diu així respecte a la llengua: «La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern de Madrid…
El dia 9 de desembre de 1931, al Palau de les Corts Constituents, el seu president, Julián Besteiro, signava la nova Constitució de la República. Era la primera de totes les constitucions promulgades a l’Estat que feia referència als idiomes no castellans, però aquest reconeixement era ben tebi esporuguit. L’article 4 d’aquesta Constitució republicana diu:…
El dia 16 de juny de 1932 a les Corts Constituents es va iniciar el debat sobre l’article 2 del dictamen de l’Estatut d’Autonomia elaborat per la comissió parlamentària, el qual feia referència a la llengua catalana. La minoria catalana va intentar d’esmenar aquest dictamen per tal d’ajustar l’Estatut a la proposta de Núria, que…
De fet, un cop examinats el debat i les opinions emeses sobre l’oficialitat de l’idioma català, ja tenim prou elements per a sospesar l’exacte criteri que tenien les diferents forces polítiques del Parlament republicà sobre la devolució de la normalitat lingüística a Catalunya. Però no podem pas deixar-ho aquí, perquè la política lingüística de la…
Abans d’acabar-se la guerra civil (1936-39), des dels rengles franquistes ja s’havien pres mesures legals contra la llengua catalana. Els fets eren ben coherents amb els mòbils que varen fer esclatar la guerra: el feixisme i el nacionalisme espanyolista eren els motors ideològics de l’acció bèl·lica. El desig de posar fi a l’autonomia de Catalunya…
En aquest ambient ideològic tan simple s’explica que l’imperi espanyol que s’estava gestant arribés a prohibir fins i tot la inscripció de noms catalans en el Registre Civil. El 18 de maig de 1938, quan el comte de Rodezno(1) era ministre de Justícia, hom va obligar a inscriure els noms només en castellà. Heus ací…
Quan Catalunya encara no havia estat ocupada totalment, el ministre d’Organització i Acció Sindical, Pedro González Bueno, va emetre una altra ordre ministerial el 21 de maig de 1938 (BOE, 26-V-1938) la promulgació de la qual, malgrat que anava directament contra els bascos, també afectà Catalunya: «1. Queda terminantemente prohibido el uso de otro idioma…
Un cop les tropes del general Franco varen ocupar militarment tot el Principat, una de les tasques principals que s’imposaren els ocupants fou la lluita contra l’idioma català. En entrar a Barcelona el 27 de gener de 1939, el Jefe de los Servicios de Ocupación, Eliseo Álvarez Arenas, general de brigada de l’exèrcit espanyol subsecretari…