Agrupació de llibres, documents i treballs
El mes de novembre de 1915, però, es torna a presentar un entrebanc al procés de normalització que s’havia iniciat amb l’entrada de Prat de la Riba a la Diputació de Barcelona i posteriorment a la Mancomunitat. És un dilluns. A dos quarts i deu de quatre de la tarda, en la sessió plenària del…
La lluita contra la lliure expansió de la llengua catalana no era pas exclusivament una tasca deLs polítics o del govern, no. Era una obsessió que comprenia grans sectors de la societat castellana. El dimecres 5 de gener de 1916 a la Real Academia Española de la Lengua se celebrà una sessió ordinària a què,…
L’any 1916, en obrir-se el Parlament, la Lliga va aprofitar el Missatge de contestació al discurs de la Corona per a anar-hi en contra des del Senat i introduir una esmena al Congrés de Diputats. El senador regionalista per la Societat Econòmica de Barcelona, Raimon d’Abadal, intervingué en el debat del Senat i, incidentalment, quan…
D’una manera simultània i mentre en el Senat tenia lloc aquest debat parlamentari, la Lliga, després d’haver comprovat la virulència contra la utilització normal de la llengua catalana, va considerar necessari formular la petició formal d’oficialitzar-la en tots els àmbits. Amb data 5 de juny de 1916 el diputat Francesc Cambó, conjuntament amb els diputats…
Efectivament, el dia 8 de juliol de 1916, en una interpel·lació que formulava el diputat regionalista Magí Morera i Galicia, es va presentar una «Proposició sobre el lliure ús de la Llengua Catalana en la vida interior de Catalunya», que textualment deia així: «El Congreso declara que considera de alto interés patriótico que el Gobierno…
Mentre se celebraven aquests debats parlamentaris al Senat i al Congrés, un assessor o un expert al servei del comte de Romanones elaborava un report reservat que titulava «El problema de Cataluña». Diem que era reservat perquè segurament va ser lliurat a mans, o personalment, ja que no porta cap segell d’entrada a les oficines…
L’any 1917, en promulgar un nou Reglament del Notariat, hom hi reitera la prohibició de fer les escriptures públiques en català. Els liberals encara governen, amb el comte de Romanones com a cap del Consell de Ministres i M. de Burgos y Mazo com a ministre de Gràcia i Justícia un altre cop. Amb una…
L’any 1918, el dia 16 de desembre, el govern rep una petició formal de la Mancomunitat de Catalunya per a obtenir l’autonomia sostinguda amb el vot favorable del 98 per cent dels ajuntaments catalans. El 18 de desembre el comte de Romanones presenta a la signatura del rei un Reial Decret per a crear una…
En un ambient de crisi econòmica i social, d’engrunament del sistema polític, de mancança d’ordre públic, de reviscolament del moviment catalanista i de desorganització militar, el dia 13 de setembre de 1923 esclata el cop d’Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb l’ajut dels grups conservadors. Després del pronunciamiento fet a…