4. El sexenni democràtic. De la revolució de setembre a la República Catalana (1868-1874)

El mes de setembre de 1868 esclata la revolució coneguda per la Gloriosa, promoguda pels progressistes, els liberals i els demòcrates. Isabel II se’n va a l’exili. Pel juny de 1869 les Corts Constituents promulguen la Constitució democràtica, la qual estableix el sufragi universal, el dret d’associació dels obrers, la llibertat de cultes, etc., però…

El Registre Civil també el volen castellà (1870)

A principis de 1870 el general Prim va donar la cartera de Gràcia i Justícia a Eugenio Montero Ríos, catedràtic de Dret Canònic, d’ideologia progressista, el qual va elaborar la Llei del Registre Civil, que també limitava l’ús de la llengua catalana: «Art. 28. Cuando los documentos presentados se hallen extendidos en idioma extranjero o…

IV. La restauració monàrquica (1875-1900)

Aquest període històric és un retorn de la dinastia borbònica: el rei Alfons XII desembarca a Barcelona amb el suport de la burgesia catalana. El fundador del nou règim polític és el conservador Antonio Cánovas del Castillo, que va redactar la nova Constitució de 1876, amb el funcionament de la qual es consolida un bipartidisme…

Interpel·lació de Romero Robledo (1888)

Aquest missatge tingué repercussió a Madrid i, davant l’astorament dels polítics, el conservador Francisco Romero Robledo va formular una interpel·lació contra el govern liberal. Romero Robledo havia estat secretari de Governació amb Sagasta (1871) i després ministre de la Governació en tots els governs presidits per Cánovas del Castillo (1875.1885), càrrec des del qual manegava…

Prohibit parlar en català per telèfon (1896)

Heus ací una prova de l’extermini constant que no cessava: en començar el servei públic del telèfon, el govern va prohibir de parlar-hi en català. Quan s’instal·là la línia telefònica entre Barcelona i Madrid, que comprenia la zona que en la concessió anomenaven «Nordeste», l’explotació de la xarxa fou concedida a la societat El Crédito…

Proposta parlamentària valenciana de tornar la llengua a l’escola (1896)

Aquest mateix any 1896 va sorgir la primera petició parlamentària, durant la Restauració, d’iniciar una tímida normalització dels idiomes no castellans a l’escola. El dia 14 d’agost de 1896, al Congrés de Diputats, el diputat per València Manuel Polo y Peyrolón, home molt religiós (integrista), professor a l’Institut de València de Psicologia, Lògica i Filosofia,…