El cop d’Estat del 23 de febrer i la llengua catalana

És indiscutible que una de les excuses més argumentades pels colpistes del 23-F va ser la «proliferació de les autonomies», que portaven a una fragmentació de l’Estat. I, dins de l’autonomia, una causa que va ser al·legada fins i tot pels defensors dels implicats en el cop d’Estat davant el tribunal militar que els jutjava…

Els funcionaris municipals i el català

En aquest ambient anticatalà que es respirava a Madrid, el Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de la capital va protagonitzar una lluita contra els ajuntaments catalans que exigien el coneixement de la llengua catalana en les convocatòries dels concursos-oposició per a funcionaris municipals.(1) La primera queixa que va formular va ser amb data 22 de…

La fragmentació de la llengua catalana

Una de les grans lluites que ha perdut la llengua catalana durant el règim constitucional ha estat la seva unitat política. El trencament de la unitat de la llengua, que científicament i acadèmicament era unànimement admesa, ha resultat per a tothom un empobriment i una reculada important en el camí de la normalització, especialment al…

Llei d’ús i ensenyament del valencià

En la sessió del ple del Parlament valencià del dia 17 de novembre de 1983, celebrada al saló de Sessions de la Diputació Provincial d’Alacant, es va debatre el Projecte de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que va presentar el conseller socialista de Cultura, Educació i Ciència, honorable senyor Ciprià Giscar i Casaban. Al…

Els Socialistes i la llengua catalana

Amb la victòria socialista en les eleccions del 28 d’octubre de 1982 la política lingüística també hauria d’haver observat un canvi, car la majoria obtinguda al Congrés de Diputats i al Senat permetia una política exclusivament socialista sense necessitat de pactes postelectorals ni negociacions parlamentàries que en poguessin aigualir el programa de govern. Si haguéssim…