Agrupació de llibres, documents i treballs
En aquesta situació, Catalunya quedà desvalguda de totes les institucions. En aquests moments de martiri, sota la fèrula de l’ocupació militar, fins i tot l’Església també abandonà el sentit comú. El Vaticà va nomenar administrador apostòlic de la diòcesi de Barcelona el doctor Miguel de los Santos Díaz de Gómara, el qual només tenia la…
La implantació social de la llengua catalana era considerada un perill per al nou règim atesa la gran dedicació que varen posar per exterminar-la. El governador civil de Tarragona, Mateo Torres Bestard, el dia 18 d’abril del 1939 va publicar al «Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona» la circular següent: «Declarado único idioma oficial…
L’espoliació era sistemàtica i total. D’una manera simultània, el govern anava implantant la castellanització a tots els àmbits. En l’ensenyament, l’actuació de l’administració franquista va ser brutal: de bell antuvi, tots els mestres que havien servat fidelitat a Catalunya foren depurats i els qui van superar aquest tràngol van ser objecte d’una vigilància policíaca per…
L’«España Nacional», un cop guanyada la guerra per «las armas del Caudillo Franco», tingué un altre camp de revenja en els funcionaris de totes les administracions públiques. El nou règim polític implantat per la força va crear una administració nova amb funcionaris de la seva confiança. En general, era composta pels funcionaris antics que havien…
Després de la campanya contra els rètols i els anuncis en català que els governadors civils varen emprendre a Catalunya, el govern de Madrid ja en va començar una altra des del «Boletín Oficial del Estado». Ramón Serrano Suñer, com a ministre de la Governació, el 16 de maig de 1940 va dictar una ordre…
La política lingüística del «Nuevo Estado» era equiparar el castellà a idioma imperial que no es volia sotmetre a cap vassallatge o subordinació que li pogués venir dels idiomes europeus. La hipersensibilitat que els governants franquistes tenien respecte als idiomes dominants al món els va fer prendre tota mena de mesures per tal de sostreure’s…
El govern franquista, en la seva lluita contra l’ús oficial de la llengua catalana, també va eliminar-la de la correspondència telegràfica internacional. Des del 6 de desembre de 1932, per decret preparat pel ministre de la Governació Santiago Casares Quiroga, el Consell de Ministres presidit per Niceto Alcalá Zamora havia decretat l’autorització de l’ús de…
La lluita contra la llengua catalana en els anys de la postguerra va ser duríssima en tots els àmbits í a tot arreu, i no solament al Principat, sinó també a fora. Coneixem un fet que exposarem tot seguit com a paradigma d’aquesta situació infamant. El 1942 els ciutadans que els funcionaris repressors consideraven «desafectes»…
El 1944 era ministre de Justícia Eduard Aunós i Pérez, oriünd de Lleida, que en la seva jovenesa havia estat secretari de Francesc Cambó quan el seu pare, Eduard Aunós, era senador. Aunós i Pérez havia col·laborat també amb la Dictadura de Primo de Rivera, durant la qual arribà a ministre de Treball, Comerç i…