Queixa institucional (1760)
A les úniques Corts que va convocar Carles III, el mes de juliol de 1760, els representants de les ciutats de l’antiga Corona d’Aragó —els diputats de Saragossa, Barcelona, València i Ciutat de Mallorca— presenten un memorial: hi critiquen diversos aspectes del centralisme borbònic amb l’esperança que el nou govern de Carles III hi posarà remei(1). Pel que fa al català, aquest memorial diu textualment: «Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia, y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, segun se dize, no son capaces del ministerio eclesiastico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviendose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua? ¡Quanto convendría que los obispos así en las Indias como en España, no teniendo el don de lenguas que tuvieron los apostoles, hablaran la lengua de sus feligreses…! ¿Y siendo los labradores los que con el sudor de su rostro principalmente mantienen los obispos y demas clérigos y por consiguiente los que más derecho tienen a ser instruidos, han de ser privados de la instrucción…?»(2)
Carles III, per la normativa que més endavant va promulgar contra del català, no va fer pas cas d’aquesta petició; per altra banda, tampoc no va aplegar mai més la Cort. Les lleis i les reials cèdules s’elaboraven des de Madrid amb propostes del Consejo de Castilla i no hi havia cap manera d’influir-hi.
(1) Felip V, en desintegrar la Corona d’Aragó, com és natural també va eliminar les Corts d’Aragó. En substitució, deixava que els seus representants assistissin a les Corts de Castella.
(2) Joan REGLÀ, Introducció a la història de la Corona d’Aragó, «Raixa», 75, Palma de Mallorca, 1969, pp. 175-176.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàg. 34