Els funcionaris, agents de castellanització
Perquè la nova administració pública arribés a ser una eina ben esmolada contra Catalunya calia que el control del Principat caigués a les mans dels invasors i dels ocupants militars. Per això, Felip V, a l’esmentat Reial Decret de Nova Planta, article 40, estableix una norma molt important per a la castellanització de Catalunya: «Han de cesar las prohibiciones de estrangeria, porque mi Real intención es que en mis Reynos las dignidades y honores se confieran reciprocamente a mis vasallos por el mérito, y no por el nacimiento en una u otra provincia de ellos.»(1) És a dir, d’ara endavant gent forastera podrà ocupar els càrrecs públics del Principat de Catalunya, la qual tindrà una missió a complir com a ocupants militars de Catalunya. La penetració de la llengua castellana ja no serà una quimera.
Durant les seves deliberacions el Consejo de Castilla ja havia previst aquesta situació i havia recomanat al rei Felip V que a les sales de la Audiència es posés algun magistrat que fos català, però que «el número sea inferior al de los Castellanos». D’altra banda, també demanaven que el regent de la Audiència i els fiscals fossin, per força, castellans. El Consejo de Castilla considerava que els càrrecs de confiança havien d’estar a les mans castellanes. I així ho manifesta també quan dibuixa les funcions dels escrivans de la Cambra, per als quals demana que el més antic ho sigui també de l’Acuerdo i que cal que sigui castellà «por lo que importa fiarle el Secreto que necesariamente se le ha de franquear, con la seguridad de que guardará. Por cuya razón será bien poner a su cuydado la custodia de el archivo».
És indiscutible que l’eliminació de l’estrangeria no era pas per donar els càrrecs als de més mèrit. Això era un simple eufemisme per a emmascarar la realitat: poder donar als castellans aquells càrrecs delicats que no gosaven donar als catalans, tot i que fossin botiflers, per manca de confiança. El mercat de treball per als funcionaris castellans s’obrí inesperadament amb l’ocupació militar de Catalunya. La seva presència a tots els nivells de l’administració pública serví per a donar efectivitat a la castellanització, assegurada amb la presencia de les tropes.
(1) Novísima…, Madrid (s. i.), 1805, vol. II, p. 409.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 18 i 19