Els Socialistes i la llengua catalana
Amb la victòria socialista en les eleccions del 28 d’octubre de 1982 la política lingüística també hauria d’haver observat un canvi, car la majoria obtinguda al Congrés de Diputats i al Senat permetia una política exclusivament socialista sense necessitat de pactes postelectorals ni negociacions parlamentàries que en poguessin aigualir el programa de govern.
Si haguéssim de definir d’una manera sintètica la política lingüística del govern socialista, hauríem de dir que hi ha hagut actituds de tota mena, de positives i de negatives. Ha estat una política de blanc i negre: una de freda i una de calenta. La suprastructura lingüística, malgrat la correlació de forces diferent, ha quedat immutable. D’entrada, hom pot dir que l’arribada dels socialistes al poder no ha representat cap canvi notable en la política lingüística del govern central, especialment en tots aquells organismes, centres directius i institucions que depenen de l’administració central. És a dir, tot allò que genèricament es coneix com a administració perifèrica de l’Estat ha actuat amb els mateixos tics de quan governava la UCD. El comportament dels funcionaris, els actes administratius i la producció administrativa en general no han sofert cap canvi, pel que fa a la llengua catalana, des que governen els socialistes.
Quant al terreny legislatiu i el de les decisions polítiques, el govern central ha actuat de dues maneres, segons els casos: ha pres mesures contràries a la llengua catalana i, per altra banda, també ha estimulat normes positives per les quals legalment es normalitzava.
En el camp negatiu, el govern central va cometre l’error històric d’impugnar davant del Tribunal Constitucional la Llei de Normalització Lingüística aprovada unànimement pel Parlament català, i més endavant també va qüestionar el desenrotllament reglamentari d’aquesta llei quan va regular l’ensenyament i l’atorgament de documents notarials. Un altre error notable va ser l’aplicació insensible de la llei promulgada el 1982 per la UCD sobre l’Etiquetatge, la Presentació i la Publicitat deis Productes Alimentaris Envasats.
Com a contrapartida, també té accions positives que potser han estat mal avaluades, moltes vegades per ignorància consentida. El primer pas va ser l’eliminació de la «Loapilla» que va promoure Martín Villa deixant-la caure en el seu tràmit parlamentari. A partir d’aquí han exercitat diverses accions legislatives importants a través de les quals es normalitzava el català, com en la LODE, la Reforma de la Funció Pública, la Llei d’Enjudiciament Civil, el Projecte de la Llei Orgànica del Poder Judicial, etc. En el camp estrictament administratiu cal recordar l’autorització del català en la correspondència telegràfica internacional, els girs postals, etc. Pel que fa als governs autònoms, la utilització de les Normes de Castelló al País Valencia i l’ensenyament del català a la Franja de Ponent.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 226 i 227