L’Estatut d’Autonomia a les Illes i la llengua

Gràcies al fet que els socialistes varen guanyar les eleccions generals de l’octubre de 1982 ens vàrem trobar que, en aprovar l’Estatut d’Autonomia de les Illes, no va existir cap problema respecte a la unitat de la llengua catalana.

En la sessió del Senat del dia 17 de febrer de 1983, en què es debatia l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el grup popular va presentar una esmena per la qual se’n proposava modificar l’article 3 amb la redacció següent: «La lengua de Bateares, con las modalidades propias de cada isla, tendrá, junto con la castellana, el carácter de idioma oficial, y todos tienen el derecho de conocerla y utilizarla. Nadie podrá ser discriminado por razón de idioma.»(1) El senador d’Alianza Popular per Mallorca, Joaquín Ribas de Reyna, va ser qui la va defensar amb arguments de tipus històric, cultural, científic i polític. En el seu discurs va dir el que segueix: «Científicamente tenemos que distinguir entre lenguaje hablado y el lenguaje literario.

»Nosotros lo que estamos buscando —y lo que se intenta— es la unidad; estamos totalmente de acuerdo. Lo que no nos gusta es lo del catalán, de las Islas Baleares. Que nadie dude de que, literalmente, tenemos nuestras costumbres, tenemos nuestra forma de hablar, tenemos unas peculiaridades propias de nuestra propia cultura. A lo que estamos oponiéndonos nosotros es a que el catalán que se está enseñando en las Islas Baleares sea el catalán del Principado. (…)

»Por eso es por lo que creo que teníamos que haber llegado a un acuerdo. Con esta postura intransigente del Partido Socialista que no ha querido admitir de ninguna de las maneras que se tenga en cuenta al pueblo, y sepan que —no es una cuestión del Grupo Popular ni del Grupo Socialista—hay mucha gente del pueblo balear que no está conforme ni de acuerdo.»(1)

El senador socialista per Mallorca Felipe Sánchez-Cuenca Martínez va respondre que no s’acceptava l’esmena, com també ho va fer el senador per Mallorca Antoni Ramis i Rabassa amb els arguments següents: «… según todos nosotros —la mayoría en esta Cámara— tan catalán es el mallorquín de Andratx como el “barceloni”.» Posada a votació aquesta esmena d’Alianza Popular, va ser derrotada per 123 vots en contra i només 40 a favor.


(1) CDS Senado, II legislatura, 1983, pp. 155-160.

Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 225 i 226