El català a la Universitat
Mentre era ministre d’Universitats i Investigació Luis González Seara, pel novembre de 1979, fou presentat al Congrés de Diputats un Projecte de Llei Orgànica sobre Autonomia Universitària (LAU) en el qual, a l’article 8.2 del títol preliminar, hom deia: «Los estudiantes tienen derecho a recibir enseñanza y a expresarse en la lengua oficial del Estado, sin perjuicio de las enseñanzas que organicen las Universidades en las demás lenguas que también sean oficiales en las Comunidades Autónomas respectivas.»(1)
Amb aquesta norma s’intentava decapitar la normalització lingüística en el domini universitari i deixar-hi relegada la llengua catalana a un paper secundari. Podem afirmar que la norma es presenta per a la llengua catalana precisament perquè el mateix ministre González Seara(2) va manifestar que havia rebut queixes d’alumnes castellans de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La nova llei socialista de 1983 sobre les universitats anomenada de «Reforma Universitaria» no parla enlloc de la qüestió lingüística. Jurídicament és inconstitucional regular els drets i els deures idiomàtics ja que fer-ho pertany a la Generalitat, segons l’Estatut, i pel que estableix la Constitució cal que consti en els mateixos Estatuts.(3)
(1) BOCG, sèrie A, núm. 99-1 (23-X.1-1979)
(2) González Seara, nascut a la comarca d’Ourense, era catedràtic de Sociologia a la Complutense de Madrid. Abans de ser ministre havia estat també secretari i d’Estat per a les Universitats. De primer havia estat senador i diputat d’UCD. Cal fer constar que és fundador de «Diario 16».
(3) Vegeu Antoni METAN 1 MASSANA, Aproximació al règim jurídic previst per a la llengua catalana a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, «Administració Pública», 4, 1981.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 211 i 212