El català a les corporacions públiques
El quart govern del gabinet Suárez tenia per ministre d’Administració Territorial Antonio Fontán Pérez, l’antic president del Senat, el qual, per Reial Decret de 10 de maig de 1979, va regular l’ús de les llengües en les actuacions de les corporacions locals.
Hom no entén com es pogué promulgar aquest decret ja que es coneixia el text de l’Avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia i, naturalment, tothom sabia la filosofia que traspuava de l’article 3 de la Constitució ja en vigor. I dic que la seva promulgació no es compren perquè encara incidia contra el català amb les mateixes prohibicions del Decret de data 31 d’octubre de 1975, dictat amb la signatura del rei Joan Caries.
Això només pot tenir una explicació: el Ministeri d’Administració Territorial era de nova creació des del 2 d’abril de 1979 i, en conseqüència, el ministre Fontán es trobava en un departament nou de trinca. Ara bé, abans les funcions relatives a l’administració local pertanyien al Ministeri de l’Interior, el titular del qual era Rodolfo Martín Villa, i podria ser ben bé que Fontán trobés pràcticament fet l’esborrany.
Pel to d’aquest decret i l’esperit que es desprenia del seu articulat, el qual només deixava redactar en català d’una manera subsidiària, hom podia ben creure que res no havia canviat i que es volia perpetuar la diglòssia. A partir del decret i comparant-lo amb el dictat en temps d’Arias Navarro, hom pot comprovar que lluitar i avançar en el terreny de les reivindicacions lingüístiques és una tasca molt feixuga i que tots els resultats positius que en puguem obtenir són fruit exclusiu de la nostra ferma voluntat i. de la nostra resistència.
Torno a manifestar que, políticament, les disposicions dictades al decret esmentat no tenien cap mena de «respecte» ni de «protecció» a les llengües no castellanes i que la promulgació de la Constitució no havia promogut cap mutació entre els polítics del govern central. La suprastructura lingüística era la mateixa que existia en els darrers temps de la dictadura franquista.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 209 i 210