Les marques comercials
Després de la campanya contra els rètols i els anuncis en català que els governadors civils varen emprendre a Catalunya, el govern de Madrid ja en va començar una altra des del «Boletín Oficial del Estado».
Ramón Serrano Suñer, com a ministre de la Governació, el 16 de maig de 1940 va dictar una ordre ministerial per la qual va prohibir en rètols, mostres, anuncis, etc., l’ús de paraules no castellanes quan s’apliquessin a establiments industrials, mercantils, hoteleria, alimentació, professionals, espectacles, etc. A l’antecedent d’aquesta ordre ministerial el ministre Serrano Suñer afirma que aquesta prohibició no es feia per «un mezquino espíritu de xenofobia», sinó per respecte a l’idioma, que «es entrañablemente nuestro».
Com que la prohibició anterior feia referència a tots aquells noms comercials que tenien la deguda inscripció registral, el govern, el 20 de maig de 1940, va publicar a través del Ministeri d’Indústria i Comerç, del qual era titular Luis Alarcón de la Lastra (militar andalús amb el títol de comte de Gálvez), una nova ordre per la qual també es prohibia usar llengües no castellanes en marques, noms comercials i rètols d’establiments. Aquesta prohibició, naturalment, afectava totes les inscripcions noves, pera també hom obliga a traduir totes les velles en el termini de dos mesos. Atès que aquestes directrius tan dràstiques crearen molts de problemes, especialment a totes aquelles empreses que tenien marques introduïdes en els mercats, pocs mesos més tard, per ordre ministerial de 8 de juliol, el mateix ministre hagué de rectificar adaptant-se a les necessitats que la realitat imposava, especialment per a l’exportació.
Aquesta prohibició va durar molts d’anys, car el 22 de juny de 1963, a l’empara de l’ordre ministerial de 20 de maig del 1940, els funcionaris del Registre de la Propietat Industrial encara varen denegar la inscripció de la llibreria Les Voltes de Girona com a rètol d’establiment perquè «no podrán ser admitidas las denominaciones en idioma extranjero».
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 188 i 189