L’Estatut de Núria proposa moderació
El mes d’agost, la comissió redactora del Projecte d’Estatut de Núria l’ha enllestit, i se sotmet a referèndum del poble català per poder-lo presentar al Parlament de Madrid. A l’article 5 el Projecte diu així respecte a la llengua: «La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern de Madrid serà oficial la llengua castellana.
»L’Estatut interior de Catalunya garantirà el dret dels ciutadans de llengua materna castellana a servir-se’n personalment davant dels tribunals de justícia, i davant els òrgans de l’administració.
»Així mateix, els ciutadans de llengua materna catalana tindran dret d’usar-la en llurs relacions amb els organismes de la República a Catalunya.»(1)
Més endavant, l’article 31 del Projecte de Núria, quan fa referència a l’ensenyament, diu: «A totes les escoles primàries de Catalunya serà obligatori l’ensenyament de l’idioma castellà. La Generalitat de Catalunya mantindrà Escoles primàries de llengua castellana en tots els nuclis de població on, segons el darrer trienni, hi hagi un mínim de quaranta infants de llengua castellana. En aquestes escales s’ensenyarà la llengua catalana.»
Com podem veure, el Projecte estatutari no era gens radical. Les Bases de Manresa de 1892 eren molt més taxatives quan establien que en les relacions amb el govern central el català també seria llengua oficial. Una situació, per altra banda, ben normal, si considerem que tradicionalment sempre havia estat així. Els redactors del Projecte varen ser moderats inicialment per no despertar antagonismes.
(1) J. A. GONZALEZ CASANOVA, op. cit., p. 706
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàgs. 153 i 154