La República trenca amb el passat
Amb l’adveniment de la República el 14 d’abril de 1931, el capgirament és tan gros que, de bell antuvi, la llengua catalana recupera aparentment tots els seus honors tal com els havia tinguts abans de l’ocupació de Catalunya pels espanyols. Però, en realitat, tampoc no va succeir així perquè es varen manifestar reticències i recels que, pel que es va veure, no eren pas exclusius deis monàrquics, sinó també dels republicans.
El dia 29 d’abril de 1931, o sigui, exactament quinze dies després de la proclamació de la República, apareix al «Diario Oficial de la República» un Decret elaborat per Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública, i signat pel president provisional, Alcalá Zamora, pel qual es deroguen totes aquelles normes positives que prohibien la utilització de la llengua catalana a les escoles. Però, tot i aquest gest, no és declarada oficial i no queda normalitzada en tots els àmbits de l’administració. El govern provisional no ha volgut prendre aquest determini i caldrà esperar més endavant, quan s’entri a la fase constituent.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàg. 153