Els prospectes de la farmàcia
A proposta del cap del Govern i president del Directori Militar, el rei va signar el Reial Decret de 9 de febrer de 1924 pel qual s’aprovava el «Reglamento para la elaboración y venta de especialidades farmacéuticas». Per primera vegada, s’obligava a fer servir la llengua castellana en el camp del consum o del mercat. A l’article 30 del reglament esmentat s’estableix que «deberán tener sus etiquetas, envolturas y prospectos, redactados en español y sólo se admitirá la traducción complementaria del prospecto a otros idiomas, conservando como original y en forma preferente el texto español».72
En el preàmbul o exposició del Reial Decret s’especifica molt bé que el nou reglament és per a regular el mercat farmacèutic i, especialment, alliberar-lo de la competència de les «especialidades extranjeras [que] llenaban nuestro mercado de productos exóticos». L’interés final de les noves, normes reglamentàries era harmonitzar els interessos particulars amb la salut pública i, com és natural, també els catalans teníem el mateix dret que els prospectes se’ns fessin en el nostre idioma. Però d’un Directori Militar que proscriu el català de les escales no podíem pas esperar-ne que ens el deixés a les etiquetes i als prospectes de les especialitats farmacèutiques.
(1) Gaceta de Madrid, núm. 44 (13-11-1924), p. 777.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàg. 143