El català ni optatiu (1923)
La dèria anticatalana de la Dictadura no tenia aturador i el seu esperit lingüicida traspuava pertot. Quan la directora de l’Escola Normal de Mestres de Lleida va demanar a la Universitat de Barcelona de poder fer classes de català a les seves alumnes de la Normal, que des de l’any 1916 s’anaven impartint gratuïtament a petició de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la sol·licitud va ser adreçada al militar que s’encarregava del despatx dels assumptes del Ministeri d’Instrucció Pública. La resposta negativa no es féu esperar i, en lloc de deixar-ho en l’ambigüitat del silenci administratiu, el Directori Militar, per donar un coneixement general de la seva actitud contrària al català, va dictar una Reial Ordre el dia 21 de desembre de 1923.
Aquesta Reial Ordre, signada per Primo de Rivera, diu que a cap centre docent oficial i que sigui sostingut per l’Estat, la província o el municipi no és admès que s’hi puguin autoritzar disciplines fora del Pla d’Estudis. Tampoc no s’hi autoritza que hi pugui tenir accés cap més altre professo-rat que no sigui el titular de l’establiment.
D’aquesta manera la Dictadura no solament va privar del català les escoles primàries, sinó que també va prohibir que poguessin continuar les classes gratuïtes que es feien optativament en els centres docents.71
(1) Legislación…, vol. IV de 1923, Editorial Rens, Va., Madrid, 1924, p. 439.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàg. 142 i 143