«Reglamento de las Escuelas Públicas de Instrucción Primaria Elemental» Reial Decret de 26 de novembre de 1838
En tots els àmbits oficials la llengua catalana havia restat proscrita a força de decrets. A l’escola, com que hi subsistia gràcies al personal discent, que la tenien apresa de l’ambient familiar i del carrer, també calia perseguir-la fins a eliminar-la. I així com amb tota mena de detall s’explicava la metodologia per a estossinar el català, en canvi no se’n fa cap mena de ressò el 1838, quan pel Reial Decret de 26 de novembre s’aprovà el «Reglamento de las Escuelas Públicas de Instrucción Primaria Elemental»(1) Aquest reglament de 1838 va ser promogut pel ministre de la Governació de la península (era encarregat de la Instrucció Pública), que en aquell moment era un català, Albert Baldrich, segon marqués de Vallgornera, que fou general liberal de l’exèrcit espanyol, senador per Girona, rector de la Universitat de Madrid, etc.
L’any 1837 la reina Cristina havia jurat la nova Constitució, de caire progressista, però amb unes grans concessions als moderats. No hi feia res: respecte a la qüestió de la llengua tots eren iguals.
A la mateixa exposició del Reial Decret de 1838, fomentat pel ministre Vallgornera (recordem que el ministre de la Governació s’encarregava també de la Instrucció Pública), hom reconeix que s’hi regula la instrucció primària amb «moltes disposicions minuciosament explicades». I és veritat, perquè d’una manera prolixa s’hi regulen també els continguts educatius: com han de ser els locals, el règim de l’escota, la didàctica de la lectura i l’escriptura, els exàmens, etc.; però no s’hi contemplen en cap moment ni la diversitat de llengües ni la metodologia que cal emprar per a una bona didàctica de l’aprenentatge de lectura entre els alumnes de llengua materna diferent del castellà. Això sí, a l’article 1,5 es mana que la instrucció primària ha de comprendre «Elementos de Gramática Castellana, dando la posible extensión a la Ortografía». I a l’article 57 ordena: «Debe estudiarse la Sintaxis de la Gramática Castellana con ejercicios prácticos de análisis y composición.»
Aquest reglament venia a ser una confirmació de tots els altres que l’havien precedit des de la Reial Cèdula del comte d’Aranda de 1768, en què la llengua catalana era foragitada de l’escola pública.
(1) Colección de Decretos referentes a Instrucción Pública, vol. I, Imprenta y Fundición de Manuel Tello, Impresor de Cámara de S. M., Madrid, 1891.
Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàg. 67 i 68