La regència de Maria Cristina (1833-1840)

Després de la mort de Ferran VII, la reina vídua, Maria Cristina, per tal de defensar els drets dinàstics de la seva filla Isabel, es veu obligada a recolzar-se en els liberals. Però aquest canvi de govern no modifica gens la política d’extermini que fa temps s’aplica a la llengua catalana.

Extret de: LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA. Francesc Ferrer i Gironès, Edicions 62, pàg. 65

Etiquetes d'entrada #III. De l'antic règim a la revolució burgesa (1808-1874)#III.2. La regència de Maria Cristina (1833-1840)

Navegació d'entrades

Següent

Els bisbes castellans també hi ajuden (1828)

I. Inicis de la persecució legal (1659-1760) (9) II. L'Estat il·lustrat (1760-1808) (12) III.1. Crisi de l'Antic Règim (1808-1833) (4) III.2. La regència de Maria Cristina (1833-1840) (5) III.3. El regnat d'Isabel II (1843-1868) (5) III.4. El sexenni democràtic. De la revolució de setembre a la República Federal (1868-1874) (3) III. De l'antic règim a la revolució burgesa (1808-1874) (17) IV. La Restauració Monàrquica (1875-1900) (8) V.1. L'ofensiva catalana (1901-1923) (14) V.2. La dictadura recomença l'extermini (1923-1930) (9) V.3. La caiguda de la Dictadura (1930-1931) (1) V. La lluita nacional (1901-1931) (23) VI. La II República (1931-1939) (5) VII.1 Holocaust del català (1938-1945) (15) VII.2 De la derrota del nazisme a la institucionalització del Franquisme (1945-1968) (1) VII.3 Desenrotllament econòmic i crisi d'hegemonia (1968-1975) (2) VII. Dictadura del general Franco (1939-1975) (18) VIII.1 La Transició (1975-1977) (2) VIII.2 Etapa de la UCD (1977-1982) (7) VIII.3 L'etapa socialista (10) VIII. De la transició al règim constitucional (19)

Cerca: