Com hem vist als darrers anys, la construcció de Catalunya com a estat sobirà no és una tasca simple que es pugui estructurar en base a la consideració de que tots els actors respectaran als principis bàsics de la democràcia i dels Drets Humans.
No existeix una solució màgica que resolgui més de tres centúries de dominació d’un Estat imperialista que se’n creu propietari per “Dret de Conquesta” i que manté constitucionalment actiu l´ús de la força per mantenir la integritat territorial.
Com ha quedat palès, l’Estat Espanyol, sabedor del seu poder i capacitat, ha basat la seva estratègia en la divisió i la repressió del conjunt de la primitiva força política independentista. I, per la banda catalana, la unió inicial per escometre la lluita, ha sucumbit a la força dels atacs descomunals de les armes institucionals de l’Estat dominant.
Per aquest motiu obrim aquest espai, no com un ideari polític, sinó com a eina a disposició dels diferents actors que cerquen la estratègia que cal utilitzar per assolir els fins proposats en cada una de les diferents accions que caldrà emprendre d’ara endavant, per continuar el camí iniciat l’1 d’octubre de 2017.
Extracte i transcripció del llibre “LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA”, de Francesc Ferrer i Gironès, editat per Edicions 62 l’any 1985.
“Per primera vegada són recollides i comentades totes les disposicions legals o governamentals, així com altres instruccions oficials, que als Estats espanyol i francès s’han dictat contra l’ús de la llengua catalana: una veritable summa de les restriccions imposades al català des de Lluís XIV i Felip V fins a l’actualitat”